Margen
Hi ha un consell clàssic a l'atletisme que sembla una errada d'impremta: per córrer més ràpid, no ho donis tot. Els entrenadors de velocistes van descobrir fa dècades que demanar el cent per cent produeix mandíbules serrades, espatlles rígides i gambades més curtes. Demanar un 85 % —ràpid, però solt— sol donar temps millors. Els últims metres dels grans campions no són els de més esforç: són els de més calma.
Fora de la pista funciona igual. Quan treballes engarrotat —rellegint cada frase, vigilant-te a tu mateix, estrenyent— rendeixes pitjor i t'esgotes abans. El màxim esforç i el màxim rendiment no són el mateix punt: gairebé sempre el segon és una mica abans.
L'aplicació pràctica: la pròxima vegada que notis que estàs forçant, no acceleris; afluixa un deu per cent. Deixa anar les espatlles, abaixa el ritme un punt, deixa d'estrènyer les dents. No és treballar menys: és treure-li fricció al motor. La intensitat sostenible guanya gairebé sempre l'esprint permanent, entre altres coses perquè demà també hi ha cursa.