El pop té tres cors (i un s'atura quan neda)

La sang del pop no és vermella, és blava: en lloc de ferro fa servir coure per transportar l'oxigen, un sistema que funciona millor en aigües fredes i amb poc oxigen. Però el truc té un preu: és menys eficient, així que el pop necessita tres cors per mantenir-se en marxa.

Dos, els branquials, empenyen la sang cap a les brànquies per carregar-la d'oxigen. El tercer, el sistèmic, la reparteix per la resta del cos.

I aquí ve la part estranya: quan el pop neda a propulsió, aquest cor principal s'atura. Nedar, per a un pop, és aguantar la respiració amb el motor apagat. Per això, tot i que pot sortir disparat si cal, prefereix caminar pel fons amb els seus vuit braços: és el seu mode d'estalvi.

No és l'única extravagància: dos terços de les seves neurones no són al cap, sinó repartides pels braços, que poden tocar, assaborir i decidir pel seu compte. Vist de prop, un pop no és un animal amb tres cors: és un comitè que ha après a moure's.