
L'any 578, el príncep Shōtoku va fer venir del regne coreà de Baekje un fuster anomenat Shigemitsu Kongō per aixecar el temple de Shitennō-ji, a Osaka. Acabada l'obra, el fuster s'hi va quedar, va fundar una empresa i la seva família va continuar construint i reparant temples durant unes quaranta generacions.
Kongō Gumi va sobreviure a tot: segles de guerres civils, incendis que van arrasar els seus propis temples (els reconstruïen), la persecució del budisme al segle XIX i dues guerres mundials — durant la segona van tirar endavant fabricant taüts. El seu secret no era la mida, sinó la paciència: triar l'hereu més capaç (no sempre el fill gran; de vegades un gendre adoptat) i no sortir gairebé mai del que sabien fer.
Van trencar la seva pròpia regla una sola vegada. Als anys vuitanta, en plena bombolla japonesa, es van endeutar per invertir en immobles. Quan la bombolla va esclatar, el deute se'ls va anar menjant, i el 2006 l'empresa més antiga del món va ser absorbida per una constructora... de 1917.
La marca encara existeix, i encara fa el mateix: temples. Catorze segles d'ofici caben en una lliçó: el que et mata gairebé mai no és el teu negoci; és el negoci dels altres.