No es va rentar les mans i inventà la sacarina

Una nit de 1879, el químic Constantin Fahlberg sopava a casa seva, a Baltimore, i el pa li va saber increïblement dolç. No era el pa: eren les seves mans. Havia passat el dia al laboratori de la Universitat Johns Hopkins treballant amb derivats del quitrà d'hulla i no se les havia rentat.

Va tornar corrents al laboratori i, amb més entusiasme que prudència, va anar tastant got a got tot el que hi havia a la seva taula fins a trobar el compost dolç. El va anomenar sacarina: era centenars de vegades més dolça que el sucre i no aportava calories.

El 1884 la va patentar tot sol i es va fer ric, sense esmentar Ira Remsen, el director del laboratori, que no l'hi va perdonar mai. La química va donar al món el primer edulcorant gràcies a dues coses: un cop de sort i unes mans sense rentar.