Margen
El 1903, al químic francès Édouard Bénédictus li va caure un matràs de vidre d'una prestatgeria del laboratori. Contra tot pronòstic, no va esclatar en mil bocins: es va esquerdar, però va mantenir la forma. A dins hi havia hagut nitrat de cel·lulosa, i la pel·lícula seca enganxada a les parets subjectava els fragments.
Bénédictus llegia aleshores notícies d'accidents de cotxe en què els vidres causaven ferides terribles, i va lligar caps: un vidre amb una capa de plàstic al mig es trencaria sense tallar. El va patentar el 1909 i el va anomenar Triplex.
El seu primer gran ús no van ser els cotxes, sinó els visors de les màscares antigàs de la Primera Guerra Mundial. Després, els parabrises el van adoptar en massa. Cada cop que un vidre de cotxe es trenca en teranyina en lloc de fer-ho en ganivetes, repeteix aquella caiguda afortunada de 1903.