Margen
El 1942, el químic Harry Coover buscava un plàstic transparent per a mires de fusell a Eastman Kodak. Va provar uns compostos anomenats cianoacrilats i els va descartar indignat: s'enganxaven a tot el que tocaven. Inservibles.
Nou anys després, el 1951, el seu equip s'hi va tornar a topar investigant materials per a cabines d'avió. Un ajudant, Fred Joyner, va estendre el compost entre els dos prismes d'un aparell de mesura caríssim... i els va deixar units per sempre. Aquesta vegada Coover ho va veure clar: allò no era un defecte, era el producte.
Va sortir a la venda el 1958. A la guerra del Vietnam, els sanitaris el feien servir en aerosol per tancar ferides d'urgència i guanyar temps fins al quiròfan, un ús que el mateix Coover explicava amb orgull. L'invent rebutjat dues vegades va acabar enganxant-ho tot, fins i tot la vida d'alguns soldats.