Margen
El 1956, l'enginyer nord-americà Wilson Greatbatch muntava un circuit per registrar els batecs del cor. En anar a posar-hi una resistència va ficar la mà a la caixa equivocada: en va col·locar una d'un megaohm on n'anava una de deu quiloohms. L'aparell, en lloc de gravar polsos, va començar a emetre'n, amb un ritme sorprenentment semblant al d'un cor humà.
Greatbatch va entendre a l'instant què tenia al davant: un batec artificial de butxaca. Va passar dos anys reduint el circuit fins a poder implantar-lo, i el 1958, amb el cirurgià William Chardack, va aconseguir que marqués el ritme del cor d'un gos. El 1960 van arribar els primers pacients humans.
No content amb això, després va inventar la bateria de liti-iode que encara alimenta molts marcapassos. Milions de persones són vives avui perquè un dia algú no va mirar bé en quin calaix ficava la mà.