
El 6 d'abril de 1938, Roy Plunkett, un químic de 27 anys de DuPont, havia de fer servir un gas refrigerant, el tetrafluoroetilè, i la bombona no va deixar anar res. L'estrany: pesava el mateix que plena. En comptes de llençar-la, la va serrar per la meitat i hi va trobar una pols blanca i cerosa que no s'assemblava a res conegut.
El gas s'havia polimeritzat tot sol. Aquell material, el politetrafluoroetilè, va resultar absurdament lliscant i resistent a gairebé qualsevol àcid o calor. La seva primera feina va ser secreta: segellar juntes al Projecte Manhattan.
A la paella hi va arribar per una altra carambola: als anys cinquanta, un enginyer francès el feia servir als seus estris de pesca i la seva dona li va suggerir provar-lo a la cuina. D'allà va néixer Tefal. Una bombona defectuosa va acabar fregint ous a mig planeta.