El velcro va sortir d'un passeig amb gos

El 1941, l'enginyer suís George de Mestral va tornar de caçar als Alps amb els pantalons i el gos coberts dels fruits espinosos de la bardana. En lloc d'arrencar-los i oblidar-se'n, els va posar sota el microscopi i va veure centenars de ganxos minúsculs que s'agafaven a qualsevol bucle de roba o de pèl.

Allà va néixer la idea: dues cintes, una amb ganxos i l'altra amb bucles. Sonava senzill, però va trigar anys a aconseguir que les màquines donessin al niló la forma exacta. Va patentar el sistema el 1955 i el va anomenar Velcro, de 'velours' (vellut) i 'crochet' (ganxo).

L'empenta definitiva va arribar quan la NASA el va fer servir a les missions Apollo per subjectar objectes en gravetat zero. Tant, que mig món es pensa que el va inventar la NASA. No: el va inventar un gos pelut amb ganes de passejar.