Margen
El 1968, Spencer Silver, químic de 3M, buscava un superadhesiu i va obtenir just el contrari: una cola feble que es desenganxava sense deixar rastre i es podia reutilitzar. Durant anys la va presentar per tota l'empresa sense que ningú hi veiés cap utilitat. Era, deien, una solució a la recerca de problema.
El problema el tenia Art Fry, un altre enginyer de 3M que cantava al cor de la seva església i perdia constantment els punts de llibre del cançoner. El 1974 es va recordar de l'adhesiu de Silver i va fabricar marcadors que s'enganxaven i es desenganxaven sense fer malbé el paper.
El primer llançament, el 1977, va fracassar; el del 1980, amb mostres gratuïtes repartides en massa, va arrasar. I el groc canari? Pura casualitat: era el color del paper sobrer que hi havia al laboratori del costat. Fins i tot això va ser un accident.