Margen
La línia 47 es va suprimir fa nou anys, però el senyor Andrés baixa cada tarda a les sis i espera a la marquesina de la cantonada. Al barri ho sabem tots i ningú no l'hi diu. Li tornem la salutació i li deixem el seu banc.
Ahir m'hi vaig asseure. Em va preguntar si jo també esperava el 47; li vaig dir que sí, per no fer-li un lleig. Vam parlar del forn que ja no hi és i de com es fa fosc d'hora últimament. A les sis i deu va fer petar la llengua: «Avui ve amb retard».
A les sis i onze, un autobús va girar la cantonada amb el 47 il·luminat al frontal. Es va aturar. Va obrir les portes. El senyor Andrés hi va pujar sense cap sorpresa, va saludar el conductor pel seu nom i es va asseure vora la finestreta, com qui torna a casa.
No em vaig atrevir a pujar-hi.
Avui són les sis i soc a la marquesina. Per si el 47 passa dues vegades.