Margen
El 2014, dos investigadors de Stanford, Marily Oppezzo i Daniel Schwartz, van mesurar una cosa que escriptors i filòsofs feia segles que practicaven sense dades: van demanar a un grup de persones usos creatius per a objectes quotidians, primer assegudes i després caminant. Caminant, la producció de bones idees va créixer al voltant d'un 60%.
El més revelador era a la lletra petita. L'efecte es mantenia en una cinta de caminar, de cara a una paret: no era el paisatge, era el caminar mateix. I durava una estona després de tornar: qui acabava de caminar continuava tenint millors idees que qui no s'havia mogut de la cadira.
Hi ha un matís que ho fa útil de debò: caminar millora el pensament divergent — generar possibilitats — però no ajuda, i fins i tot destorba una mica, quan cal convergir en una única resposta correcta.
D'aquí una regla senzilla per repartir el dia: camina quan necessitis obrir (enfocaments, títols, solucions possibles, com començar aquell missatge difícil) i seu quan toqui tancar (triar, polir, decidir). Si la reunió és de les d'obrir, proposa-la caminant. Les idees, sovint, arriben al pas.