Samoa va viure dues vegades el 4 de juliol de 1892

En el calendari de Samoa hi ha dos dilluns 4 de juliol de 1892, un darrere de l'altre, i tots dos es van celebrar. Els va posar allà una proclama del rei Malietoa Laupepa, i amb ella l'arxipèlag va creuar per primera vegada la línia internacional de canvi de data. Ho tornaria a fer cent dinou anys després, en direcció contrària i amb el mètode contrari.

Fins aquell any Samoa duia el calendari del costat asiàtic de la línia, el de Sydney, però els comerciants que li compraven copra —la polpa seca del coco, de la qual se'n treu oli— i li venien de tot eren nord-americans. Alinear-se amb San Francisco volia dir endarrerir el calendari un dia, i un dia d'endarreriment només s'aconsegueix vivint la mateixa data dues vegades. La proclama va aparèixer al Samoan Times del 16 de juny de 1892 i va escollir per a l'experiment, amb una ironia que ningú no ha sabut si era intencionada, el dia de la festa nacional dels Estats Units.

Margaret Isabella Stevenson, mare de l'escriptor Robert Louis Stevenson, vivia aleshores a l'illa amb el seu fill i ho va anotar amb la perplexitat justa: els havien ordenat «guardar dos dilluns aquesta setmana».

Aquella manera de comptar els dies va durar fins al 2011. La segona travessia no va repetir cap dia: se'n va saltar un.

La International Date Line Act 2011, sancionada el 28 de juny d'aquell any, entrava en vigor «a les dotze en punt de la mitjanit del dijous 29 de desembre de 2011». A partir d'aquell segon l'hora oficial passava d'onze hores per darrere del temps universal a tretze per davant: un salt de vint-i-quatre hores exactes, que és un dia sencer de calendari. Els rellotges d'Apia van marcar les 23.59.59 del dijous 29 i el segon següent van marcar les 00.00.00 del dissabte 31. El divendres 30 de desembre de 2011 no va existir a Samoa. Tokelau, un arxipèlag de tres atols al nord, va fer el mateix moviment la mateixa nit.

El motiu aquesta vegada no eren comerciants de coco, sinó Austràlia i Nova Zelanda. Amb vint-i-una hores de diferència amb Sydney i vint-i-tres amb Auckland, la setmana laboral de l'illa coincidia amb la dels seus clients tres dies de cada cinc: quan a Apia era divendres, a Auckland ja era dissabte i les oficines estaven tancades; quan a Auckland era dilluns, a Apia encara era diumenge. Un país que viu d'exportar i de rebre turistes perdia dos dies d'oficina per setmana contra els veïns amb qui de debò negocia. El 1892 els diners eren a l'est i Samoa va anar a l'est; el 2011 eren a l'oest i Samoa va anar a l'oest.

De les dues travessies no queda cap monument. Queden dos renglons a la base de dades de fusos horaris que duen a dins els telèfons i els servidors de mig món: en un, amb data del 5 de juliol de 1892, l'hora d'Apia passa de dotze hores i trenta-tres minuts per davant de Greenwich a onze i vint-i-set per darrere; en l'altre, amb data del 29 de desembre de 2011, salta a tretze per davant. Un dilluns de més i un divendres de menys, escrits en text pla.