Van tallar els pals del vaixell de les bombes del 1944

Durant vuitanta-dos anys, l'única cosa que treia el cap del SS Richard Montgomery eren tres pals d'acer clavats a l'aigua de l'estuari del Tàmesi, a 2,4 quilòmetres de Sheerness, a la costa de Kent. El setembre de 2026 els van tallar. Dins del casc hi queden unes 1.400 tones d'explosiu que no ha tret ningú.

El vaixell era un carguer nord-americà de la classe Liberty, avarat el 1943 a Jacksonville (Florida). Va arribar a l'estuari el 20 d'agost de 1944 amb les bodegues plenes de munició per al front francès i li van ordenar fondejar davant del Great Nore, un indret amb poc fons per a un vaixell tan carregat. Quan va baixar la marea va arrossegar l'àncora i va quedar encallat damunt de Sheerness Middle Sand, un banc de sorra que surt cap a l'est de l'illa de Grain.

Aquella mateixa tarda el casc va començar a arquejar-se: aixecat al mig i vençut pels extrems. Es va sentir un espetec que no era una explosió, sinó les planxes d'acer partint-se per davant del pont. El 23 van contractar estibadors de Gravesend per buidar les bodegues; l'endemà l'esquerda va arribar al fons i les bodegues de proa es van inundar, i el 8 de setembre el vaixell es va trencar del tot pel mig. La Marina britànica va continuar traient caixes fins que el mal temps i el risc ho van fer impossible. Quan es va abandonar el rescat, a dins hi quedaven, a les bodegues 1, 2 i 3, unes 1.400 tones d'explosiu net.

Des de 1973 figura com a derelicte perillós a l'article 2 de la Protection of Wrecks Act britànica: entrar al seu perímetre sense permís escrit del ministre de Transports és delicte. És arran del canal d'accés al riu Medway, per on entren els mercants, i a cinc milles de Southend. La zona prohibida es marca amb setze boies i el servei de trànsit marítim del Medway la vigila les vint-i-quatre hores.

Ningú no baixava a mirar-lo de prop: la darrera immersió datava del 2013 i des del 2002 el derelicte es mesura amb sonar multifeix, que en aquell estuari tèrbol i de marea enorme funciona millor que un bus. Cada campanya compara 96 punts de referència marcats al casc. La d'octubre de 2023 va trobar dues coses: tota la secció de proa s'havia inclinat entre 10 i 15 centímetres més cap a l'est, probablement perquè el corrent li menja el sediment d'aquell costat, i la coberta del costat de la bodega 3 havia començat a enfonsar-se per babord.

Els pals pesaven, i estiraven cap avall unes cobertes que ja cedien; si un s'esfondrava sobre la bodega equivocada, el cop queia just damunt de la càrrega. El Govern britànic va encarregar tallar-los per fins a 9,5 milions de lliures i l'empresa de salvament Resolve Marine va començar a treballar sobre el derelicte a principis de setembre, aquest cop amb bussos. El ministre britànic de Transport Marítim, Keir Mather, va comunicar a la Cambra dels Comuns que els tres eren fora, abans de termini i per sota del pressupost. Els pals no s'han fos: van a la drassana històrica de Chatham, on els conservaran a la vista del públic.

La càrrega no s'ha tocat. Moure 1.400 tones de munició de fa vuit dècades es continua considerant més perillós que deixar-la quieta, i l'informe oficial repeteix cada any la mateixa fórmula: el derelicte es creu estable si no se'l toca. El derelicte es continua mesurant un cop l'any amb sonar multifeix: la pròxima campanya serà la primera sobre un vaixell sense pals.