Greenwich marca el zero 102 metres fora de lloc

Plantes un peu a cada costat de la ratlla de llautó del Reial Observatori de Greenwich, a Londres, treus el mòbil i la pantalla et diu que ets a 0° 00′ 05,3″ oest. No ets al meridià zero. El zero que fa servir el teu telèfon queda 102 metres més a l'est, on no hi ha ratlla, ni placa, ni cua de turistes. Cap de les dues línies no està equivocada.

La ratlla de llautó marca el meridià d'Airy, anomenat així per George Airy, astrònom reial britànic que el 1850 hi va instal·lar el seu cercle meridià, un telescopi fix que només mira cap amunt i cronometra el pas dels estels per un punt del cel. Aquell instrument va ser el que va quedar consagrat el 1884, quan la Conferència Internacional del Meridià va reunir a Washington delegats de vint-i-cinc països per decidir d'una vegada des d'on comptava el món la longitud. Greenwich va guanyar amb vint-i-dos vots a favor i un en contra.

El zero del GPS és del 1984 i es compta des del meridià de referència de l'IERS, que no està clavat a cap terra: es calcula a partir de la posició mitjana de desenes d'observatoris repartits pel planeta. Els satèl·lits no mesuren sobre la Terra real, amb les seves muntanyes i les seves fondalades, sinó sobre un el·lipsoide llis, una pilota de càlcul que es diu WGS84.

El que separa les dues ratlles és una plomada.

Airy va anivellar el telescopi tal com s'anivellava tot el 1850: penjant un pes d'un fil i acceptant que allò era la vertical. I ho era, la d'aquell lloc. Una plomada obeeix la gravetat que té just a sota, i sota Greenwich hi ha roca amb densitats desiguals que estira el fil lleugerament de costat. Els geodestes en diuen desviació de la vertical, i a Greenwich fa que entre la longitud mesurada amb els estels i la mesurada amb satèl·lits hi hagi uns 5,3 segons d'arc: un angle que cap a la punta d'una agulla vista des de deu metres i que, projectat fins a terra, es converteix en aquells cent i escaig metres.

El càlcul sencer el va fer el 2015 el geodesta Stephen Malys amb quatre investigadors més, a Journal of Geodesy. Fins aleshores la diferència s'explicava de qualsevol manera —que si el GPS havia corregit els mapes britànics, que si algú havia col·locat malament la placa—, i ningú no tenia pressa per comprovar-ho perquè no feia nosa a ningú, fins que els turistes van començar a dur un receptor GPS a la butxaca. Malys va comparar l'astronomia del XIX amb les coordenades modernes, va mesurar la desviació i va posar xifra al forat: 102,5 metres.

L'observatori no ha mogut la ratlla ni la pensa moure. És el lloc exacte on hi havia el telescopi que va posar l'hora al món, i encara ven la foto. Que és més del que va fer França.

Dels vint-i-cinc països del 1884, dos es van abstenir, i un dels dos va continuar a la seva: França va mantenir el meridià de París vint-i-set anys més per a l'hora, i fins al 1914 per a la longitud de les seves cartes nàutiques. Quan va cedir l'hora, el 1911, va evitar escriure la paraula Greenwich al butlletí oficial. La llei va definir l'hora legal francesa com «l'hora mitjana de París endarrerida nou minuts i vint-i-un segons», que és la de Greenwich dita sense anomenar-la.