Els caps de Pasqua tenen cos

Les estàtues més famoses de Rapa Nui —aquells caps solemnes clavats al vessant del volcà Rano Raraku— fa segles que guarden un secret: no s'acaben al coll. Quan els arqueòlegs de l'Easter Island Statue Project van excavar al voltant d'unes quantes, hi van trobar espatlles, torsos de fins a set metres, braços enganxats al cos i unes mans finíssimes esculpides sobre el ventre. Fins i tot petròglifs gravats a l'esquena, invisibles des de feia generacions.

Ningú no les va enterrar expressament. Van ser tallades a la mateixa pedrera i, durant centenars d'anys, l'erosió va anar arrossegant terra vessant avall fins a cobrir-les gairebé fins a la barbeta. El que semblava un cap era la punta d'un gegant.

Per això, durant dècades, mig món va creure que els moais eren bustos. L'illa, mentrestant, sostenia sota terra els seus colossos sencers, esperant que algú fes la pregunta més senzilla: i si n'hi ha més?