Margen
El sofà guarda la teva forma com la guarda un guant: sense esforç, sense intenció de tornar-la.
El coixí de l'esquerra, vençut en diagonal; el braç, polit allà on repenjaves el llibre i la tassa, totes dues coses alhora, contra tota prudència.
Jo m'assec al meu costat, que continua sent meu, i deixo el teu lliure. No per pena: per costum, que és la manera que té el cos de continuar parant taula quan ja no hi ha convidat.
Algun dia compraré un sofà nou. Vindrà ferm, simètric, sense memòria. Caldrà seure-hi anys per ensenyar-li qui eres.