Presa 14: el locutor es nega a llegir «torn de terrisser»

—Presa catorze. Quan vulguis, Quique.

—«Sala tres. Davant vostre, un torn de terrisser del segle primer, trobat el 1974 a l'olivar dels Cifuentes.» Amalia, això ho escolten senyors de setanta anys a les onze del matí.

—Ho escolten perquè explica el que estan mirant. Sóc la conservadora del museu, Quique, i fa quatre anys que cataloguo aquest torn.

—I jo fa vint-i-dos anys que sóc a la ràdio comarcal. Et dic que a la frase quinze l'oient ja està pensant en l'aparcament.

—Presa quinze.

—«Sala tres. Això és un torn de terrisser. Té dos mil anys i gira millor que la butaca de la meva emissora.»

—Quique.

—És veritat. La vaig provar dimarts.

—Presa setze.

El dilluns següent, l'Amalia es va posar els auriculars de l'audioguia a la sala tres per revisar el muntatge. Davant del torn hi havia una parella gran. Quan van arribar al segon quaranta, tots dos es van riure alhora.

L'Amalia va tornar a la cabina i va deixar una nota sobre la taula de so: «Es queda la presa quinze. Ni se t'acudeixi gravar la disset.»