Margen
El 1945, el Food and Nutrition Board dels Estats Units —l'organisme que fixa les racions recomanades— va publicar una frase que ha sobreviscut vuitanta anys: un adult necessita uns 2,5 litres d'aigua al dia. La frase següent, la que no va repetir ningú, deia que la major part d'aquesta quantitat ja ve dins del menjar preparat.
El 2002, Heinz Valtin, catedràtic de fisiologia a la facultat de medicina de Dartmouth, es va proposar trobar l'estudi que sostenia els vuit gots. Va revisar la literatura científica i va publicar el resultat a l'American Journal of Physiology: no existeix. Ni un assaig, ni una cohort, ni un mesurament. La regla del 8×8 va néixer d'una recomanació mal citada i es va propagar perquè sona a higiene.
El que sí que està mesurat: entre el 20 i el 30 % de l'aigua que entra al cos hi arriba en forma de sopa, fruita, verdura i pa. El cafè i el te compten com a líquid, perquè el seu efecte diürètic a dosis normals no arriba a compensar el que aporten. I la set, en una persona sana, es dispara molt abans que hi hagi un problema d'hidratació.
Beure de més tampoc surt de franc. A la marató de Boston del 2002 es van analitzar 488 corredors en creuar la meta: el 13 % va arribar amb hiponatrèmia, el sodi a la sang per sota del normal per excés d'aigua.