Els flamencs no neixen roses

Un flamenc acabat de sortir de l'ou és una bola de plomissol gris, sense rastre del color que el farà famós. El rosa arriba després, i arriba pel menú: les algues i els petits crustacis que filtra de l'aigua van carregats de carotenoides, els mateixos pigments que tenyeixen les pastanagues. El seu fetge els processa i els va dipositant a plomes i pell, fins a encendre'l tot sencer.

Per això el color és un termòmetre de la seva vida. Als zoos cal reforçar la dieta amb pigments, perquè amb un altre menjar el flamenc es va apagant a poc a poc fins a quedar-se blanquinós.

I hi ha un detall encara millor: els flamencs alimenten les cries amb una mena de llet que produeixen al pap, carregada també de pigment. Criar, literalment, els despinta: durant aquelles setmanes els pares perden color mentre el poll el guanya. El rosa no és un adorn; és una herència que es transfereix, glop a glop.