Margen
Un desert no es defineix per la calor, sinó per la set: menys de 250 mil·límetres de precipitació l'any. Amb aquesta vara de mesurar, el campió no té dunes. L'Antàrtida, amb uns catorze milions de quilòmetres quadrats, supera amb escreix el Sàhara (uns nou milions) i és, oficialment, el desert més gran de la Terra.
El seu interior rep uns 50 mil·límetres l'any, gairebé sempre en forma de neu. I a les valls seques de McMurdo la cosa es torna absurda: els vents catabàtics, densos i veloços, evaporen qualsevol humitat, i es calcula que allà no hi cau pluja des de fa uns dos milions d'anys. És un paisatge tan marcià que la NASA el fa servir per provar instruments destinats a Mart.
La paradoxa final és rodona: el lloc més sec del planeta guarda, congelada, al voltant del setanta per cent de la seva aigua dolça. El desert més gran del món és, alhora, el seu dipòsit d'aigua més gran. Només que ningú no se la pot beure.