El carregador

Es va quedar endollat vora el llit, amb el seu ull verd encès, alimentant ningú.

És l'última cosa que brilla a la casa quan tot s'apaga: el far d'un port on ja no arriba cap vaixell.

De dia ningú no el veu. De nit ordena la seva llumeta sobre la tauleta, puntual com un empleat que no s'ha assabentat que l'empresa va tancar.

Ningú no el desendolla. Desendollar-lo seria admetre que el telèfon que dormia aquí ara carrega en una altra paret, beu d'un altre corrent, es desperta en una altra casa.