Margen
La màquina de cafè de l'andana B fa anys que li cobra un euro amb deu, i ell fa anys que paga amb monedes exactes. Dimarts només duia un bitllet de cinc. La màquina va remugar el seu brunzit de sempre, va escopir el cafè i, per primera vegada, el canvi: un grapat de xavalla tèbia.
La va veure al tren, tot ordenant les monedes al palmell: una de dos euros, brillant com acabada de sortir del forn, perfecta en tot menys en l'any gravat al costat de l'estrella. 2031.
Des de llavors paga sempre amb bitllet. Ja guarda sis monedes impossibles en un pot de melmelada: 2031, 2033, dues del 2034, 2047. No les ensenya a ningú; les mira a les fosques, com qui compta contraban.
L'última és del 2061 i és diferent: gastada, llisa, enfosquida, polida per milers de mans. És l'única que no li agrada tocar. No l'inquieta que vingui de tan lluny. L'inquieta com d'usada està: tota la vida que aquella moneda ja ha vist passar, i que a ell encara l'espera.