Margen
A les fàbriques de Toyota, quan una màquina es parava, estava prohibit conformar-se amb la primera explicació. El mètode, atribuït a Sakichi Toyoda i convertit en doctrina pels enginyers de la casa, era d'una simplicitat brutal: preguntar «per què?» unes cinc vegades, fins a tocar fons.
La màquina s'ha parat. Per què? Ha saltat el fusible. Per què? El rodament anava forçat. Per què? Li faltava lubricant. Per què? La bomba no n'enviava. Per què? El seu filtre estava embussat. Canviar el fusible resol la tarda; netejar el filtre resol el problema.
Fora de la fàbrica funciona igual. «Sempre arribo tard.» Per què? Surto just. Per què? Ronsejo abans de sortir. Per què? Em pesa el que ve després. I de sobte ja no parles de rellotges: parles d'una feina que et desgasta, que era l'avaria de debò.
La regla pràctica: quan alguna cosa falli —un hàbit, una discussió que es repeteix, una despesa—, no et quedis al primer perquè. És gairebé sempre un símptoma amb bona presència. Els problemes de veritat viuen quatre pisos més avall.