El Colosseu tenia tendal (i el manejaven mariners)

L'amfiteatre més famós del món tenia un problema molt poc èpic: el sol. Les grades eren de pedra, els espectacles duraven hores i l'estiu de Roma no perdona. La solució va ser el velarium: un tendal immens de lli i lona que cobria bona part de la graderia i deixava el centre obert, com un ull.

Desplegar-lo era una maniobra naval. Al voltant de la cornisa superior s'alçaven més de dos-cents pals de fusta; entre ells corria una xarxa de cordes i politges d'on penjaven els panys de tela. L'única gent de Roma capaç de manejar aparells d'aquella mida eren els mariners de la flota imperial de Misè, així que se'n destacava un cos a la ciutat per hissar i recollir veles... en terra ferma, sobre un oceà d'espectadors.

Encara avui, si visites el Colosseu, pots veure a l'anell superior les mènsules i els forats on encaixaven aquells pals: l'esquelet d'un sostre que apareixia i desapareixia segons el caprici del cel.