El sucre no altera els nens: ho van mesurar el 1994

Trenta-cinc mares estaven convençudes que el sucre tornava bojos els seus fills. El 1994, dos psicòlegs de la Universitat de Kentucky, Daniel Hoover i Richard Milich, les van reunir i van donar a cada nen la mateixa beguda amb aspartam, un edulcorant que no porta sucre. L'única cosa que va canviar va ser l'etiqueta.

A la meitat de les mares els van dir que el seu fill acabava de prendre una dosi gran de sucre; a l'altra meitat, que havia pres l'edulcorant. Després les van gravar jugant amb ells. Les del grup del sucre van qualificar els seus fills de molt més hiperactius, i al vídeo se les veu corregir-los més, criticar-los més i no deixar-los en pau ni un moment. Els nens eren els mateixos i la beguda era la mateixa.

Un any més tard, la revista mèdica JAMA va publicar el recompte de vint-i-tres estudis doblement cecs: el sucre no afecta ni la conducta ni el rendiment dels nens, tampoc dels diagnosticats d'hiperactivitat. La idea va créixer a l'escalf de la dieta que l'al·lergòleg Benjamin Feingold va posar de moda el 1975 contra els additius, i aguanta perquè el sucre apareix justament on els nens es desmanen: a les festes.

Al pròxim aniversari, mira'ls vint minuts abans que surti el pastís. Sentiràs el mateix soroll amb el pastís encara dins la caixa.