Catorze vaixells van sortir de Suez amb vuit anys de retard

El canal de Suez va tancar el 5 de juny de 1967, el dia que va començar la guerra dels Sis Dies, i catorze cargos van quedar a dins: alemanys, britànics, suecs, francesos, polonesos, txecoslovacs, búlgars i nord-americans. Egipte va enfonsar vaixells i va sembrar mines als dos extrems. Els catorze van fondejar al Gran Llac Amarg, l'eixamplament salat que el canal travessa pel mig, i allà s'hi van quedar vuit anys.

Les tripulacions no van esperar assegudes. El 1968 van fundar la Great Bitter Lake Association, l'associació del Gran Llac Amarg, van amarrar els vaixells de dos en dos i es van repartir els oficis: un vaixell va posar el cinema, un altre la capella, un altre una piscina en una bodega lliure, un altre l'oficina de correus. Van imprimir a mà els seus propis segells i Egipte va acabar deixant-los passar: les cartes van arribar a Europa franquejades per un país que no existia. Aquell octubre, mentre es disputaven els Jocs de Mèxic, van organitzar els seus: futbol a la coberta, tir, vela i salt d'alçada.

La pols del desert ho va cobrir tot fins a deixar els cascos de color ocre, i d'aquí els ve el nom amb què se'ls coneix: la flota groga.

Egipte va començar a desencallar el canal el 1975. Al maig van sortir pel seu propi motor dos vaixells alemanys, el Münsterland i el Nordwind, i a Hamburg els esperaven unes trenta mil persones al moll; el canal va reobrir al trànsit el 5 de juny. El Münsterland va arribar amb part de la càrrega que havia embarcat vuit anys abans.