Falten 8 dies i el telèfon apareix imprès en unes caixes

Abans: Ruth va demanar per escrit obrir la 214. Bruno s’hi va negar per correu i va avançar la subhasta al 9 d’octubre. Falten vuit dies.

L’arxiu de paper del dipòsit ocupa dos armaris metàl·lics al fons del passadís, tancats amb una clau que s’hereta cada matí amb el torn. Falten 8 dies per al 14 i a la Ruth només li queda una via legal: llegir expedient per expedient. Comença pel 2023.

Busca la fitxa d’entrada de la 214. L’obre i no diu el que espera. La retirada del 3 de juliol de 2023 no la va demanar la Policia Local ni la Guàrdia Civil, com en el 90 % dels expedients de l’arxiu. La va demanar un particular per telèfon, a les 09:40 d’aquell matí, denunciant una furgoneta blanca «mal aparcada en una zona de càrrega i descàrrega del carrer Duque de Zaragoza». En el camp de dades del denunciant, l’operador Alfredo Barea, jubilat des de 2024, va escriure el que li van dictar: un nom, «Miguel», i un número de telèfon sense res més. La grua municipal va sortir a les 10:12. La furgoneta va entrar a la nau a les 11:47 del mateix 3 de juliol. Al darrere del número d’expedient, una anotació a llapis: «avisat propietari, no ho agafa». Signa Chelo.

La Ruth marca el número des del telèfon fix de la finestreta, encara que sap que no és del tot protocol·lari. Salta un contestador d’empresa. «Frigoríficos Cardús, atenció al client, si coneix l’extensió del destinatari pot marcar-la ara.» Penja.

Surt a la nau amb l’excusa de l’inventari setmanal. Al fons, la 214 està on fa 1.158 dies, amb la lona groga enrotllada al para-xocs. Al costat, apilades, hi ha vint caixes de porexpan amb destinació Magatzem Cardús — Alcoi, sense obrir. La Ruth s’hi acosta. A un cantó de cada caixa, imprès en tinta negra sobre una etiqueta blanca, apareix el mateix número de telèfon que ha marcat des de la finestreta, sense espais i amb el prefix del poble al davant. Al costat del número, un nom de contacte: «Miguel Cardús».

A les 12:20 torna al taulell. Yeray Sarrió, tècnic frigorífic, l’ha esperat assegut a la cadira de vinil verd amb la mà a la butxaca de la jaqueta blava.

—I bé? —diu Yeray. —Va ser Cardús —contesta la Ruth—. El que va denunciar el mal aparcament va ser Cardús. Un tal Miguel, del cognom. —Cardús com els de les caixes? —Cardús com els de les caixes. —Vol dir que el lloc on va amagar la furgoneta va ser aquest. —Aquest —diu la Ruth—. Un dipòsit municipal. Un lloc on durant 1.158 dies ningú que no siguis tu pot obrir-la, ni la família del pres, ni un jutjat sense exhort. I el que pot pagar el manteniment l’hi manté a 80 € al mes.

Yeray s’aixeca i es passa la mà pel coll.

—I li queda una setmana justa perquè la grua se l’endugui a la premsa. —Sense poder tocar-la —diu la Ruth—. I amb un ingrés de 10.000 € el dia 11 de febrer de 2023 al compte de la mare del germà de l’Aitana. Ordenant: Frigoríficos Cardús.

A sobre de l’expedient 214/2023 obert per la pàgina de la retirada, la Ruth apunta amb el seu bolígraf Bic blau la línia que resumeix tot l’arxiu: «Denunciant 03/07/2023: Miguel Cardús».

Després tanca l’expedient, el torna a l’armari, gira la clau i a les 12:37 marca a la llista vermella de Bruno una ratlla neta sobre el cotxe 213: un utilitari del 2004 que ja ningú no reclamarà. Li queden seixanta cotxes i vuit dies. I sap que el lloc més segur per amagar una furgoneta era exactament on ella s’asseu a signar.