Margen
Agost de 2024. Mitja dotzena d’ous frescos, marca M, al supermercat del barri: 2,40 €. Anoto la data, el preu i la marca. La llibreta té la tapa groga.
Gener de 2025. Els mateixos ous: 2,85 €. La caixera, l’Amparo, em pregunta si estic fent un doctorat. Li dic que no, que apunto per si de cas.
Juny de 2025. 2,99 €. Canvio de marca perquè la meva puja i desapareix. Em quedo amb la Ibericaquellevalobueno: 2,79 €.
Desembre de 2025. La Ibericaquellevalobueno ha pujat a 3,05 € i la marca antiga ha tornat: 3,20 €. Ric jo sol al passadís cinc. Escric a la llibreta: «truc vell».
Juny de 2026. 3,35 € els sis ous. Miro enrere: en dos anys, aquell mig quilo de proteïna em costa un 40 % més. L’IPC oficial d’aliments i begudes no alcohòliques d’aquests dos anys a Espanya, mesurat per l’INE, és d’al voltant del 17 %.
La sospita que vaig anotar a baix de la pàgina el 2024, subratllada: la cistella mitjana no és la meva cistella mitjana, perquè jo no compro tòfones ni ostres, compro ous i pa i oli. I el truc no és que els preus pugin: és que pugen les coses que compro cada dia, i baixen les que compro un diumenge a l’any.
Continua apuntant. Una llibreta de preus a la taula de la cuina costa tres euros i contradiu l’INE millor que un titular.