A les 22:47, l’Antoni treu la carpeta del cable de fibra

—Abans d’aixecar la sessió —diu Antoni Belda, jubilat, president sortint— tinc aquí una carpeta.

—Antoni, són tres quarts d’onze —contesta Merche Parreño, administradora de finques, vint-i-tants anys a aquesta finca.

—És ràpid. La fibra que van passar l’any passat.

—La fibra la vam aprovar per unanimitat al gener.

—La vam aprovar, sí. Però jo vaig fer fotos.

Obre la carpeta i treu tres fotos impreses en A4. La Merche s’hi acosta.

—Això és el buit del comptador. Això, el mateix buit un mes després. I això, el tercer mes.

—El cable està penjant.

—El cable està penjant, sí. I a la comunitat de la meva cunyada, a Mutxamel, el mateix cable va per dins d’una canaleta blanca.

—Quant val la canaleta?

—Tres-cents quaranta euros. La factura la tinc aquí.

—Que l’has demanada tu, Antoni?

—L’he demanada jo. L’instal·lador ve el 14.

—Antoni, no pots contractar tu un instal·lador per a tota la comunitat.

—L’instal·lador ve el 14. Vot favorable qui vulgui. Jo pago la meva part igualment: quaranta-set euros, quota extraordinària.

Es fa un silenci curt. A l’última fila, una dona aixeca la mà.

—Jo també pago la meva part, Antoni.

La Merche mira l’ordre del dia enganxada al comandament del projector. Ratlla amb el retolador el punt set i escriu a sobre, amb lletra gran, «canaleta».