La núvol de Mischel no prediu l’èxit: la rèplica el va tombar

L’experiment del marshmallow el va fer Walter Mischel a Stanford entre 1968 i 1974: a infants de 3 a 5 anys els deixaven una núvol sobre la taula i els deien que si esperaven uns minuts sense menjar-se-la, en tindrien dues. Els que aguantaven, segons els seguiments publicats dècades més tard, treien millors notes, guanyaven més diners i tenien menys problemes de salut. Autoajuda, revistes dominicals i escoles fa quaranta anys que venen la mateixa idea: «autocontrol infantil = futur brillant».

El 2018, Tyler Watts, Greg Duncan i Haonan Quan el van repetir a la Universitat de Nova York amb 918 infants d’una mostra representativa dels Estats Units i amb un instrument més net. Sense controls, l’efecte encara hi era, més feble però visible. Un cop van controlar per ingressos i educació de la mare i per sis característiques de la llar, l’efecte va caure a menys de la meitat i va deixar de ser estadísticament significatiu per a la conducta i la salut als quinze anys.

El que predeia el futur no era resistir cinc minuts davant d’una núvol, sinó haver nascut en una casa on les promeses es compleixen i el menjar està garantit. Consell aplicable, per a tu o per a un infant: abans d’exigir-te força de voluntat, arregla l’entorn on decidiràs. Desa la núvol en un armari tancat, deixa el mòbil a una altra habitació, esborra l’app del banc. La disciplina que compres amb l’entorn costa menys que la que exigeix la voluntat.