Quatre estrelles al megàfon que pregona millor que jo

Quatre estrelles de cinc. Vaig comprar aquest megàfon el 3 d'octubre per 48,90 euros i l'he fet servir onze vegades, que per a un poble de 180 veïns és molt: soc la pregonera municipal de Villalbín i fins ara anava amb la veu pelada pels quatre carrers, parant a la cruïlla i al safareig. El vaig comprar per no quedar-me afònica a l'hivern i resulta que anuncia millor que jo.

El que és bo. La bateria m'ha aguantat tres bans seguits sense recarregar i se sent a dalt de l'església, que és on viu Honorino Vilas, l'alcalde, i on sempre deia que no se sentia res.

El que no esperava. L'aparell porta una funció de gravar trenta segons i repetir-los en bucle. Vaig gravar el ban del tall d'aigua un dimarts, el vaig deixar posat a la plaça i me'n vaig anar a esmorzar. Quan vaig tornar hi havia sis veïnes apuntant l'hora en un paper, cosa que en catorze mesos de pregonera no havia aconseguit mai. L'aparell no tus, no s'encalla en «atenció, atenció» i no diu «bé, doncs això» al final. Ho diu un cop i ho diu igual les nou vegades següents.

A partir d'aquí la cosa es va complicar. Elpidio Teijeiro, el conserge del pavelló, me'l va demanar per al bingo del diumenge i me'l va tornar amb la seva gravació a dins. El dilluns vaig anunciar la retirada de voluminosos a la plaça i el que va sortir del megàfon va ser «línia!» tres vegades, amb la veu d'Elpidio. Dues senyores van acudir amb el cartró.

I el dimecres va passar el que havia de passar. L'Honorino em va parar a l'ajuntament amb cara d'haver tingut una idea i em va preguntar, textualment, si amb la gravadora calia continuar pagant la pregonera. Li vaig dir que l'aparell no sap quan s'ha mort algú, que això no es pot deixar en bucle, i es va quedar pensant-ho més del que em va agradar.

Resum: si has d'anunciar coses al carrer, compra'l.

Li trec una estrella per un defecte de fàbrica: no sap tossir.