MargenEn els textos més antics de la humanitat falta un color: el blau. Homer, a l'Odissea, descriu el mar com a fosc com el vi i anomena el cel bronzí, però mai blau. En l'hebreu antic, en el xinès primitiu, en les sagues islandeses, la paraula triga a aparèixer o senzillament no hi és.
No és que aquelles persones fossin daltòniques. Els seus ulls veien el mateix que els nostres. El que faltava era la paraula, i sense paraula el color passa gairebé desapercebut. El blau va ser, en gairebé totes les cultures, l'últim a rebre nom, potser perquè amb prou feines existeix a la natura com a pigment: no hi ha flors ni animals blaus abundants, i el tint blau va ser dels més difícils de fabricar. L'egipci antic, que sí que el va saber produir, va ser dels primers a anomenar-lo.
Anomenar una cosa és començar a veure-la. El llenguatge no només descriu el món: decideix a quines parts d'ell parem atenció.
Font: Radiolab (WNYC Studios)