Quan un pingüí papú festeja, es passeja per la colònia inspeccionant còdols. Els mira, els descarta, els compara. Al final en tria un —llis, rodó, de la mida justa— i el deixa davant de la femella que pretén.
Si ella l'accepta, la pedra passa a formar part del niu que construiran junts: una plataforma de còdols que manté els ous secs i estalvis del desglaç.
Les bones pedres són un bé escàs, i a les colònies es roben descaradament de niu a niu: hi ha vigilància, disputes i lladres reincidents.
No és un anell, però s'hi assembla força: un regal triat amb cura, fet de futur compartit.
Font: Australian Antarctic Program