Cada any, el vent aixeca milions de tones de pols del Sàhara i les empeny a travessar l'Atlàntic sencer, un viatge de més de vuit mil quilòmetres.
Bona part d'aquesta pols cau sobre l'Amazònia. I no és brutícia: és fertilitzant. Els satèl·lits de la NASA van calcular que unes vint-i-dos mil tones de fòsfor —el mateix nutrient dels adobs agrícoles— aterren cada any sobre la selva, reposant gairebé exactament el que les pluges tropicals renten del sòl.
Gran part d'aquest fòsfor ve d'un sol lloc: la depressió de Bodélé, al Txad, el llit d'un antic llac ple de microorganismes morts fa mil·lennis.
El lloc més sec alimentant el més verd, amb un oceà pel mig. El planeta funciona com un sol organisme.
Font: NASA