Van dissoldre dues medalles Nobel en àcid per amagar-les

George de Hevesy, químic hongarès que treballava a Copenhaguen amb Niels Bohr, el físic danès que va guanyar el Nobel el 1922, es va llevar el 9 d'abril de 1940 amb les tropes alemanyes entrant a Dinamarca i amb dues medalles d'or alienes en un calaix del laboratori. Les va posar en àcid aquell mateix matí perquè ningú no les pogués trobar. El flascó amb la dissolució, d'un taronja brut, es va quedar cinc anys en una prestatgeria de l'institut, a la vista de qualsevol que hi entrés, i ningú no va preguntar mai què hi havia a dins.

Les dues medalles eren premis Nobel. Una era de Max von Laue, el físic alemany que va guanyar el de Física del 1914 per esbrinar com es desvien els raigs X quan travessen un cristall. L'altra era de James Franck, alemany també, Nobel de Física el 1925 per mesurar com xoquen els electrons contra els àtoms. Tots dos les havien enviades a Bohr perquè les guardés, i no per sentimentalisme: treure or de l'Alemanya nazi era delicte, i una medalla amb el nom del guardonat gravat al cantell és una prova que arriba amb el remitent posat. Laue, a més, no s'havia molestat mai a dissimular què pensava del règim, i això el 1940 ja era una línia en un expedient.

El problema de guardar or és que l'or no es deixa guardar. Enterrar-lo al jardí de l'institut era una idea que també se li acudiria al primer soldat amb una pala. De Hevesy va triar l'àcid. Va fer servir aigua règia, una barreja d'àcid nítric i àcid clorhídric que els alquimistes van batejar així —aigua de reis— precisament perquè dissol el metall dels reis, l'únic àcid corrent capaç de trencar l'or. Les dues medalles van tardar a desaparèixer, perquè l'or s'hi resisteix fins i tot a això, i el que va quedar va ser un líquid sense cap gràcia.

Allà s'hi va quedar. El 1943, quan els alemanys van començar a detenir els jueus danesos, de Hevesy va passar a Suècia i es va quedar a Estocolm. El Nobel de Química d'aquell any va acabar sent seu, amb un any de retard: l'hi van donar per haver inventat l'ús d'isòtops com a traçadors, és a dir, per marcar un àtom per poder seguir-lo per dins d'un organisme viu. Va marxar sense el flascó. Tampoc no hi havia gaire cosa per endur-se: un recipient amb un pòsit taronja no es posa en una maleta que t'obriran en una frontera.

Va tornar en acabar la guerra. El flascó era on l'havia deixat, intacte, a la mateixa prestatgeria. De Hevesy va precipitar l'or —el va tornar a l'estat sòlid afegint-hi un reductor, que és química de primer curs— i va enviar el metall recuperat a la Fundació Nobel, a Estocolm.

La Fundació va refondre l'or i el 1952 va tornar les medalles a Franck i a Laue: les van rebre dues vegades, dotze anys després i del mateix metall.