En Diego té sis minuts per revisar 240 pàgines

De: Diego Torras, revisor humà Per a: Marina Sender, editora sènior Assumpte: RE: Larson — pas final Hora: 17:58

Marina,

Són les cinc i cinquanta-vuit. He mirat la biografia de Kjetil Larson, el jazzman noruec de Bergen, en els sis minuts que em vas donar, no en una tarda: 240 pàgines traduïdes i maquetades per la màquina, sense faltes, sense errors obvis, sense un sol tret de l'home. Cap pàgina no és dolenta, cap no és de l'autor.

Em pagueu per paraula corregida: en canvio tres, cobro dotze cèntims, i si en toco quatre s'enfada en Rodrigo, de comptabilitat. Els tres d'avui són aquests.

Pàgina 41. On diu «Larson col·leccionava discos», posar «Larson tenia 4.200 discos i els guardava per segell, no per any». La màquina es va menjar el número; era al manuscrit, ho he comprovat.

Pàgina 118. On diu «la seva mare va morir aviat», posar «la seva mare, Ingrid, va morir als quaranta-u». Posar el nom no costa res i el llibre deixa de sonar a plantilla.

Pàgina 210. On diu «Larson vivia sol», posar «Larson vivia a l'apartament 6-B amb la gossa Sonja». És el que va dir ell a l'última entrevista.

Dotze cèntims, tres canvis, un llibre que respira. Firma l'ordre i demà entra a màquines.

Diego