El 1830 un diputat va pujar al primer tren i no en va baixar

El 15 de setembre de 1830, William Huskisson, diputat per Liverpool, va pujar al viatge inaugural del Liverpool & Manchester Railway, la línia ferroviària entre totes dues ciutats, i no en va tornar viu. La locomotora Rocket el va atropellar a Parkside, la parada tècnica de mig trajecte. Des d'aleshores se'l cita com el primer passatger mort en un accident de tren.

La línia s'estrenava davant de ministres i diplomàtics, amb gent atapeïda als dos costats de la via. Era el primer ferrocarril interurbà que transportava viatgers i mercaderies amb locomotores de vapor durant tot el recorregut. Huskisson, de seixanta anys, viatjava al comboi reservat a les personalitats, al costat del duc de Wellington, primer ministre britànic i antic rival polític seu.

A mig trajecte, els trens van parar a Parkside per carregar aigua. La companyia havia demanat als passatgers que es quedessin dins, però uns quants homes van baixar a estirar les cames i a conversar sobre la via. Huskisson va aprofitar per acostar-se al vagó del duc: feia anys que estaven distanciats. Wellington li va allargar la mà i el gest va semblar segellar una reconciliació.

Llavors algú va avisar que s'acostava la Rocket per la via del costat. Hi havia lloc per apartar-se, però Huskisson es va quedar al costat de la porta oberta del vagó. Va intentar pujar. La porta girava cap enfora, el va desestabilitzar i el va deixar a la trajectòria de la locomotora. Una roda li va destrossar la cama.

Ningú no havia previst una ambulància per a una inauguració. Els presents van arrencar dels golfos la porta d'una caseta i la van fer servir de llitera. George Stephenson, enginyer de la línia, va enganxar un sol vagó a una locomotora i va portar el ferit fins a Eccles, la primera localitat del trajecte amb assistència mèdica. Va fer quinze milles en vint-i-cinc minuts, uns 58 quilòmetres per hora, i es va explicar com un rècord de velocitat.

Huskisson va estar conscient durant part del trasllat. Els metges no el van poder salvar i va morir aquella mateixa nit a la rectoria d'Eccles, la casa del rector, poc després de les nou.

Abans que ell ja havien mort obrers i badocs en obres i maniobres. Per això anomenar-lo «el primer mort del ferrocarril» exigeix una precisió: va ser el primer passatger la mort del qual en un accident de tren va quedar àmpliament registrada i convertida en notícia pública.

La companyia va debatre si suspenia la jornada i va decidir continuar: els trens van arribar a Manchester amb les banderes ja abaixades. El servei regular de viatgers va arrencar el 17 de setembre, dos dies després de l'accident.