Margen
El 1966, un programa d'amb prou feines unes pàgines de codi imitava un psicoterapeuta. El seu creador es va espantar en descobrir que la gent li explicava la vida sencera.
Es deia ELIZA i el va escriure Joseph Weizenbaum al MIT. El seu truc era gairebé un joc de saló: detectava paraules clau i et retornava les teves pròpies frases convertides en preguntes. Si escrivies «estic trist per la meva mare», responia una cosa com «explica'm més sobre la teva mare». No entenia absolutament res.
I tanmateix va funcionar massa bé. Weizenbaum va explicar que la seva pròpia secretària, que sabia perfectament com estava fet el programa, un dia li va demanar que sortís del despatx per poder parlar amb ELIZA a soles. Allò el va transformar: es va convertir en un dels primers grans crítics de la intel·ligència artificial. Avui anomenem «efecte ELIZA» la nostra tendència a atribuir comprensió a les màquines que només imiten. Seixanta anys després, convé recordar-ho.
Font: MIT