Margen
El pis pilot de la cantonada s'encén sol a les vuit. Darrere el vidre hi ha una taula parada per a tres: sopera fumejant de mentida, pa de plàstic, una ampolla que ningú no descorxa. Hi passo per davant cada nit en tornar de la feina i em sé el decorat de memòria.
Al març, la sopera va aparèixer a l'altre extrem de la taula. A l'abril hi faltava una cadira, enretirada com si algú s'hagués aixecat a buscar alguna cosa. Al maig hi havia tovallons rebregats al costat dels plats. La immobiliària només obre els dissabtes al matí; la pols de l'estora fa un any que és intacta.
Ahir a la nit la taula estava desparada. Quedaven tres tasses de cafè sobre les estovalles i, al vidre, per dins, un baf recent a l'altura d'una boca.
Avui han enganxat el cartell de VENUT. Em pregunto qui s'hi mudarà. I si algú els dirà que en aquella casa se sopa a les vuit, i que el sopar ja va pel cafè.