Margen
El 1769, a Denis Diderot li van regalar una luxosa bata escarlata. Així que se la va posar, el seu vell escriptori li va semblar atrotinat; el va substituir. Després van caure els gravats de les parets, la cadira de palla, la catifa... fins que l'estudi sencer va estar «a l'altura» de la bata. Ho va explicar ell mateix en un assaig amb un títol que ho diu tot: «Laments per la meva bata vella». I va deixar una frase amarga: de la bata vella n'era l'amo; de la nova, el servent.
Dos segles més tard, l'antropòleg Grant McCracken va posar nom al patró: efecte Diderot. Les nostres coses formen conjunts coherents, i una compra que desentona no es queda quieta: estira tota la resta. Per això el mòbil nou «demana» funda, auriculars i rellotge; la bici «demana» equipament; el menjador acabat de pintar «demana» un altre sofà.
L'antídot és una pregunta prèvia: desitjo aquesta cosa, o el decorat complet que l'acompanya? Abans de comprar, calcula la cadena sencera. I quan alguna cosa desentoni amb el que ja tens, recorda't de Diderot: de vegades el que compres no és un objecte, sinó l'obligació de comprar els següents.