El congelador del bar guarda quaranta bosses més

Abans: Amaro Cid, veterinari de la comarca, va admetre que el 1994 va portar les caixes a les arnes de nit, amb Ovidio Trigo. Elsa Trigo, apicultora, ja empareigua hort cremat amb llavor salvada.

Queden quinze dies perquè el camió de la transhumància pugi les noranta-sis arnes a la serra. Rosalía Nevado, presidenta de la junta veïnal, crida Elsa a la cuina del bar Astur, l'únic obert un dilluns al matí a Sorbeda. A la barra, dos jubilats juguen al dòmino amb les fitxes del bar; Rosalía abaixa la persiana de la porta interior abans de parlar.

—Elsa, puja al congelador. L'escala és darrere de la barra.

Rosalía obre la porta abombada del congelador industrial. Dins, entre paquets de gambes i caixes de xurros congelats, hi ha una bossa negra doblegada dues vegades. Rosalía la treu. A sota n'hi ha una altra. I una altra. Elsa compta fins que Rosalía li fa un gest perquè pari.

—Quaranta bosses.

—Quaranta-set quan ho vam començar. Del 94 al 97 el meu pare va posar aquí llavor que li sobrava a Ovidio. Les hi portava jo els dijous a la nit, quan tancava la cuina.

—Rosalía, tu tenies vint-i-tres anys el 94.

—I era l'única que pujava al congelador a buscar gel. Ovidio no podia guardar-ho tot a les arnes. Necessitava un lloc fred i necessitava que cap inspector obrís la porta. Els inspectors de sanitat vegetal venien dues vegades l'any, al juny i a l'octubre. Mai no es ficaven en un congelador.

Cada bossa duu escrita a retolador la lletra atapeïda d'Ovidio: nom de la varietat, any en què es va cremar l'hort, inicials del propietari. La bossa 12 diu pomer reineta 1994 F.N. La 27, guinder mollar 1995 J.G. La 40, cirerer garrafal 1996 F.T. La 34 diu prunera claudia 1994 F.T. i la 39 codonyer bord 1996 F.T.

—Quatre bosses del meu pare.

—Cinc. En falta una que es va trencar el 2011. Li vaig posar a dins una mica de la que li sobrava a un altre i la vaig tornar a etiquetar. No ho vaig escriure enlloc. Ho vaig fer i em vaig callar.

Elsa torna a comptar mentalment. Quaranta bosses al congelador. Onze caixes a les arnes. Vuitanta horts cremats segons el quadern d'Ovidio. Vuitanta menys quaranta menys onze són vint-i-nou.

—En falten vint-i-nou.

—En falten vint-i-nou. I no les tinc jo.

Elsa mira les bosses en fila sobre la taula d'acer del bar. Les etiquetes de retolador s'han escorregut amb el fred i en dues ja no es llegeix bé la data. La bossa 12, la del pomer reineta 1994, té un forat a la cantonada i per allà ha sortit una llavor fosca de la mida d'una llentia grassa. Elsa l'agafa amb dos dits, la mira contra la llum de la cuina i la torna a ficar a la bossa.

—On?

—Ovidio es fiava de tres persones. Amaro guardava les arnes, jo guardava el congelador. La tercera no era ni de sanitat ni de correus.

—Rosalía.

—El rector. Don Aquilino Fresno. Guardava les que portaven nom de gent que encara vivia; deia que era un secret de confessió.

Rosalía tanca el congelador, tira el pestell amb la clau gran del davantal.

—Don Aquilino va morir el 2018. I quan van reformar la parròquia el 2020 no hi havia llavors enlloc.

—Aleshores algú té vint-i-nou bosses i no sap què són.

—O sap què són i no les vol obrir. Queden quinze dies, Elsa. I el camió s'emporta les noranta-sis arnes el dia trenta.