En Braulio fa amb la boca el soroll que la Charo necessita

—La furgoneta, Braulio. Fes-ho amb la furgoneta, no amb la boca. —És que amb la furgoneta no sona, Charo. —Rrrrr-tac, m'has dit. —Rrrrr-tac. Però anant a Ejea. —I a Tauste? —A Tauste no. A Tauste hi vaig carregat. —Puja a l'elevador. —A les onze tinc el repartiment. —Puja a l'elevador. —Aquí no sona. —Aquí no hi ha carretera. Jo sóc forner, no metge de furgonetes. —I jo sóc mecànica, no endevina. Agafa les claus, que anem a Ejea. —Quilòmetre quatre. Aquí. —Rrrrr-tac. —Rrrrr-tac. —Para el motor. —Està parat, Charo, baixem en punt mort. —Doncs són les safates. —Quines safates? —Les nou de darrere. Van buides i es mouen a les corbes. A Tauste no sona perquè a Tauste hi vas ple. —Ja. —Vuit euros de topalls de goma. El diagnòstic no te'l cobro. —Cobra-me'l. —Per què? —Perquè m'estimo més pagar una avaria que tornar a casa amb nou safates de pa.