L’ull salta vuit lletres i per això no veus la teva errada

Rellegeixes el missatge cinc vegades abans d'enviar-lo i l'errada és a la segona línia. Té una explicació física. Quan llegeixes, l'ull no llisca pel renglò: fa salts de set o vuit lletres i només veu nítid el que cau just al centre, unes quatre lletres a cada costat. La resta l'omple el cervell amb el que espera trobar, i en un text teu el que espera trobar és el que volies escriure.

Els tallers d'impremta ho sabien abans que els laboratoris. El 1631 els impressors reials Robert Barker i Martin Lucas van treure una edició de la Bíblia a la qual se li havia caigut un «no» al setè manament: mil exemplars que ordenaven cometre adulteri. Els va costar tres-centes lliures de multa —el que guanyava un obrer en vint anys— i la llicència per imprimir. D'aquí ve la regla de l'ofici: qui corregeix no és qui escriu.

Tu no contractaràs un corrector per a un correu de tres línies, però pots fer l'única cosa que fan els seus trucs, que és trencar la familiaritat. Abans d'enviar alguna cosa que importi, canvia el text a una altra tipografia i llegeix-lo de l'última frase a la primera. Les frases perden el sentit i l'ull es queda amb les lletres, que és on hi ha la errada.