Margen
Ulisses sabia dues coses: que volia sentir el cant de les sirenes, i que així que el sentís deixaria de ser de fiar. Així que no va negociar amb si mateix. Va tapar amb cera les orelles dels seus remers i va ordenar que el lliguessin al pal major, amb una instrucció precisa: si us suplico que em deslligueu, estrenyeu els nusos.
Els economistes del comportament en diuen precompromís, o pacte d'Ulisses: fer servir el teu jo lúcid d'avui per lligar les mans al teu jo temptat de demà. Funciona perquè parteix d'una veritat incòmoda: la força de voluntat és un mal pla. En el moment de la temptació, qui decideix ja no ets tu; és la teva gana amb la teva veu.
Les versions modernes no necessiten corda. Esborrar l'app en lloc de prometre no obrir-la. No entrar galetes a casa en lloc de racionar-les. La transferència automàtica a l'estalvi el dia de la nòmina, abans que els diners et passin per les mans. El mòbil carregant-se en una altra habitació a partir de les deu. Hi ha fins i tot plataformes on apostes diners contra la teva pròpia recaiguda — i si falles, l'aposta va a parar a una causa que detestes.
La regla cap en una frase: no lluitis contra la sirena. Arriba al moment feble amb la decisió ja presa i els nusos ben estrets.