Margen
La Gran Piràmide de Gizeh —2,3 milions de blocs, 146 metres— es va alçar per al faraó Kheops en uns vint anys, segons coincideixen els egiptòlegs a partir dels grafits de les colles d'obrers i del diari d'un capatàs trobat vora el mar Roig.
La primera pedra de la Sagrada Família es va posar el 1882. Antoni Gaudí va assumir l'encàrrec un any després, als 31, i hi va dedicar la resta de la seva vida sabent que no la veuria acabada. Quan algú li retreia la lentitud, contestava: «El meu client no té pressa». El seu client, aclaria, era Déu.
El compte impressiona: més de 140 anys d'obres, unes set vegades el que va trigar la piràmide, amb formigó, grues i ordinadors pel mig. Però la diferència no és de múscul, sinó de mètode: Kheops disposava d'un Estat sencer bolcat en la seva tomba; la basílica ha viscut sempre de donatius, i el 1936 un incendi al taller de Gaudí va destruir bona part dels seus plànols i maquetes, que es van haver de reconstruir peça a peça.
Vint anys van bastar per a l'eternitat d'un faraó. Un segle i mig no ha bastat, de moment, per a la paciència d'un arquitecte.