El que separa el teu bany de la claveguera són 5 centímetres

Encens la calefacció per primera vegada de l'any, passes per davant del bany de convidats —el que no fa servir ningú des del juliol— i et ve una olor de claveguera. Allà dins no hi ha res embussat: el que falten són cinc centímetres d'aigua que s'han evaporat sols mentre ningú obria l'aixeta.

Això és l'única cosa que separa el teu lavabo del col·lector del carrer: una corba de tub amb aigua a dins. Es diu tancament hidràulic i és el colze en forma de U que hi ha sota la pica, dins del bot sifònic de la dutxa i al fons de cada embornal. L'aigua es queda atrapada allà per gravetat i fa de tap: els gasos de la claveguera empenyen des de baix i no passen, perquè empènyer aigua costa. El Codi Tècnic de l'Edificació, que és la norma que regeix el que es construeix a Espanya, exigeix una altura de tancament de 50 mil·límetres en els desguassos d'ús continu i de 70 en els d'ús esporàdic, amb un màxim de 100. Cinc centímetres d'aigua de l'aixeta, i set al bany que no fa servir ningú, que és justament el que se'n queda sense.

I aquella aigua se'n va de tres maneres diferents, que es diagnostiquen sense eines i sense aixecar res.

S'evapora. És el cas del pis tancat, del bany de l'habitació que ningú no fa servir, de l'embornal del garatge, del desguàs de la terrassa a l'estiu. Si ningú no obre l'aixeta, aquells cinc centímetres se'n van sols en unes setmanes, i més de pressa amb calefacció o amb calor seca. Símptoma: l'olor hi és des del primer minut en tornar i no es mou.

Se l'emporta la succió. Quan una columna d'aigua baixa de cop pel baixant —el vàter d'un veí de dalt, una rentadora buidant-se— arrossega aire al darrere i crea una depressió. Si el baixant no ventila bé, aquella depressió es xucla el tap del teu sifó. Símptoma: el bany fa olor a estones, i les estones coincideixen amb soroll d'aigua a la paret. Gairebé sempre se sent un gorgoteig a la pica just abans.

No hi ha sifó. Passa més del que sembla amb rentadores i rentaplats empalmats de qualsevol manera a un desguàs sense colze. Símptoma: fa olor sempre, també a l'hivern, també amb la casa plena de gent.

Què cal fer, per aquest ordre i sense trucar a ningú encara:

1. Tira un litre o dos d'aigua per cada desguàs de la casa, inclosos els que no fas servir mai. Un got no n'hi ha prou: ha d'omplir la corba sencera i sobrar.

2. Damunt de l'aigua, tira una cullerada d'oli de cuina del més barat. Flota, no s'evapora i li compra al tap uns quants mesos de vida. És el que fan els conserges dels edificis amb locals buits.

3. Torna a olorar al cap de deu minuts. Si l'olor marxa i no torna, era evaporació i ho has arreglat tu.

4. Si torna al cap de dos o tres dies, l'evaporació queda descartada: tens succió, o un baixant que ventila malament, i això ja és de l'edifici. Aquí sí que es truca, i es truca amb la dada a la mà: «fa olor just quan algú estira la cadena».

5. Per a un desguàs que no tornaràs a fer servir, hi ha vàlvules de sifó sec, que tanquen amb una membrana en comptes d'amb aigua i per tant no s'evaporen. I si de debò no el faràs servir, es pot tapar i prou.

Fins aquí és una molèstia domèstica. A Hong Kong, fa vint-i-tres anys, aquest mateix detall de lampisteria va acabar en un informe d'epidèmia.

Durant el brot de SARS del 2003, un complex d'habitatges de Kowloon anomenat Amoy Gardens va acumular 321 casos a data del 15 d'abril, i al voltant del 41 % es van concentrar en un sol bloc, l'E. Els investigadors van trobar que els veïns netejaven el terra del bany amb pal de fregar en comptes de tirar aigua per l'embornal, de manera que aquells tancaments hidràulics estaven secs. El Departament de Sanitat de Hong Kong va descriure el 17 d'abril del 2003 una comprovació molt senzilla: van enganxar tires de paper sobre els embornals d'aquells banys —cambres d'uns 3,5 metres quadrats— i l'aire que pujava pel baixant les movia cap a dins de l'habitatge, encara més amb l'extractor engegat. L'equip de l'Organització Mundial de la Salut que hi va anar després a prendre mostres no va trobar ni material genètic del virus ni virus viu. El sifó sec no va ser l'única causa d'aquell brot, però era a la llista.

Fes-ho aquesta tarda i no l'estiu que ve: dos litres per cada desguàs de la casa i una cullerada d'oli a sobre. Quaranta segons per embornal.