Margen
El 1994 Roger Buehler va reunir trenta-set estudiants de psicologia de la Universitat Simon Fraser i els va demanar dues dates per lliurar la tesi: la normal i la del pitjor escenari possible, aquella en què tot surt malament. Només el 30 % va complir la primera. Menys de la meitat va complir la segona.
La mitjana promesa va ser de 33,9 dies; en van trigar 55,5. Tu també has donat aquesta segona data alguna vegada: el «com a molt tard, divendres» que va acabar sent el dijous de la setmana següent.
L'errada té una causa concreta. Quan planifiques, t'imagines la feina —escriure, revisar, lliurar— i no t'imagines la grip, la reunió que s'allarga ni l'arxiu que no s'obre. Buehler ho va comprovar per l'altre costat: els estudiants a qui es va obligar a recordar quant havien trigat en feines semblants van afinar molt més.
Així que demà, abans de prometre una data, no estimis: busca. Obre el calendari, troba l'última vegada que vas fer una cosa semblant, mira quant vas trigar de debò i dona aquest número. Si no hi ha precedent, agafa el teu càlcul i multiplica'l per 1,6, que és el que es van desviar els de Simon Fraser.