Margen
El pintor pregunta si escata també el marc de la porta de la cuina. Li dic que aquell no. Que pinti al voltant.
Al cantell hi ha una escala de ratlles a llapis: la Marta, dos mil nou. la Marta, dos mil onze. en Pablo, amb la data mig esborrada i una fletxa apuntant amunt.
Van créixer com creixen tots: lluny de la paret, sense avisar ningú.
Ara entren, deixen les claus, pregunten què hi ha per sopar, i cap d'ells no mira el marc.
Jo el miro cada dia. És l'últim lloc d'aquesta casa on encara els queda una mica per créixer.