Un camió es va endur l’únic arbre en 400 quilòmetres

Quatre-cents quilòmetres en qualsevol direcció: aquesta era la distància fins a l’arbre més proper si eres al costat de l’acàcia del Ténéré, al desert del Níger. Era l’única cosa vertical d’un horitzó de sorra, i per això va arribar a dibuixar-se en mapes a escala 1:4.000.000, on no hi cap ni un poble. El 1973 un camió la va tombar.

El 1938 uns militars francesos van cavar un pou al seu costat i van trobar el truc: les arrels baixaven trenta-tres metres, fins a la capa d’aigua. L’arbre no vivia de miracle; tenia una canonada pròpia de trenta-tres metres. Era l’última supervivent d’un grup d’acàcies que van créixer quan aquell desert encara tenia aigua a prop de la superfície: les altres es van assecar i ella va aguantar amb el seu pou particular.

Per a les caravanes de sal que creuaven d’Agadez a Bilma —l’azalai, setmanes de camells entre dos oasis— l’acàcia era el punt de control: si la veies, anaves bé. Ja el 1959 un camió li havia arrencat una branca. El cop definitiu va arribar catorze anys després i el va donar, segons la versió que es repeteix des de llavors, un conductor begut: al lloc amb menys obstacles del planeta, va trobar l’únic.

El tronc no es va quedar a la sorra. El van traslladar més de mil quilòmetres fins a Niamey i avui es conserva al Museu Nacional Boubou Hama. Al punt exacte on va estar, al mig del Ténéré, hi ha una escultura de metall amb forma d’arbre que torna a veure’s des de molt lluny.